dimecres, 22 de maig de 2013

Capes de la Terra

- Escorça: capa que forma el fons dels oceans i la que constitueix els continents.

        · Escorça oceànica: composta per basalt. Aquesta escorça prop dels continents pot tindre milers de metres de gruix, però cap al centre de l'oceà pot ser escassa o no n'hi ha.

            · Escorça continental: constituïda per granit.

- Mantell: composició més homogènia que l'escorça. Components principals olivina i piroxé.

La densitat no és homogènia, a uns 670km la pressió és tan gran que els minerals adquireixen una estructura més compacta. Aquest canvi abrupte constitueix a la discontinuïtat de Repetti i separa el mantell superior de l'inferior.

- Nucli o endosfera: és metàl·lic, de ferro, el nucli extern està a més de 3000ºC i a una pressió de diversos milions d’atmosferes. La base del nucli es troba 1000ºC més calent que la part superior, aquesta diferència provoca violents corrents de convecció.

Els àtoms de ferro estan ionitzats, per això les càrregues positives i negatives són arrossegades circularment formant un camp magnètic.


- Capa D": en la discontinuïtat de Gutemberg, en el contacte entre el mantell rocós i el nucli líquid, la Tª arriba a ser de 3000ºC. En aquesta zona els estudis sísmics informen de la presència d'una capa de 100 a 400 km de gruix: la capa D".
La capa D" pot estar formada per les restes més denses del mantell. La gran densitat del nucli extern permet que aquestes restes suren. Aquesta capa no és una simple acumulació passiva de runes denses. Els materials que la formen són arrossegats per corrents de convecció.

- Litosfera: capa rígida formada per la part més superficial del mantell superior i l’escorça.
La litosfera forma dues plaques :
· Plaques litosfèriques oceàniques: estan formades per escorça oceànica basàltica i uns pocs quilòmetres del mantell superior peridotític.
· Plaques litosfèriques continentals: compostes per escorça continental granítica i una porció de mantell peridotític.


- Astenosfera: zona de baixa rigidesa situada a uns 100 km de profunditat on la velocitat de les ones sísmiques decreix i delata. És un nivell heterogeni que s’observa només en algunes zones del globus terrestre.


- Magnetisme romanent: algunes roques contenen magnetita, un òxid de ferro que pot quedar imantat per la presència del camp magnètic terrestre. La roca conserva així un magnetisme romanent. Els microcristalls dels minerals es comporten com si foren brúixoles que, quan solidifica la lava, es queden orientades cap al nord magnètic.

L’estudi del paleomagnetisme (del magnetisme romanent) de roques antigues, permet veure que el camp magnètic ha passat per èpoques en què fins quasi ha desaparegut i ha invertit la polaritat. Aquestes inversions del camp magnètic no són predictibles.

dimarts, 21 de maig de 2013

Biografia de Andrija Mohorovičić


Andrija Mohorovičić

· Neix a: Volosko, Croacia el 23 de gener de 1857.
· Mor a: Zabreg, Croacia el 18  de desembre de 1936.
· Va ser meteoròleg i sismòleg.
· Es va casar amb Silvija Verni, filla d'un capità, perque li agradaba molt la mar. Varen tindre 4 fills.
· Va estudiar física i matemàtiques a Praga.
· Va ser professor a la Facultat de Zabreg.
· Analitzant les dades d'un terratrèmol va concloure que la Terra està formada per capes. També va estimar el gruix de la capa superior o escorça, llavors va confirmar l'existència d'una discontinuïtat entre mantell i escoça (discontinuïtat de Mohorovičić).
· El 1921 es va retirar.


Discontinuidad de Mohorovičić

· És una zona de transició entre l'escorça i el mantell superior. 
· Té una profunditat mitjana d'uns 35km.
· Va ser descoberta el 1909.
· Separa els materials rocosos menys densos de l'escorça (alumini, sodi, calci i potassi) dels més densos del mantell (silicats de ferro i magnesi).

dilluns, 20 de maig de 2013

La clonació

- Què és la clonació?

És el procés pel qual s'obtenen còpies idèntiques d'un organisme, cèl·lula o molècula de forma asexual.

("EL PAÍS" 15.05.13)
Un grup de científics nord-americans ha aconseguit per primera vegada cèl·lules mare embrionàries clonades amb el mateix ADN d'un adult, és el primer èxit en humans. No es tracta d'obtenir persones clonades, sinó arribar a la fase de blastòcit de l'embrió per extreure les cèl·lules mare. Aquestes cèl·lules podríen utilitzar-se sense risc de rebuig.
La tècnica utilitzada és la de transferència nuclear: es pren un òvul d'una donant, se li extreu el nucli i se li insereix una cèl·lula adulta del possible receptor. Després, l'òvul s'activa, i comença a dividir-se en els primers passos del desenvolupament embrionari. En arribar a la fase de blastocist  es destrueix i s'obtenen les cèl·lules mare.
Els experts creuen que és un pas, però que falta molt per crear humans idèntics, ja que la tècnica no és massa eficaç. De moment pot ser útil per a la medicina regenerativa.
L'assoliment és indubtable, però potser quedi enfosquit per la possibilitat del clonatge, molt menys pràctica però més cridanera.



dijous, 2 de maig de 2013

Testicles

TESTICLES
   - Situació:
        Els testicles estan situats a la part baixa de l'abdomen dins la bossa escrotal.
  
   - Anatomia: 
              Podem diferenciar dues parts:
                 · Epidídim: tub estret i allargat situat a la part superior del testicle que el conecta als conductors deferents de cada testicle.
                 · Testicle: gónada masculina, coproductora dels espermatozoides i les hormones sexuals.

   - Hormones:
             · Andrògen: hormona esteroide que estimula o controla el desenvolupament i el manteniment de característiques masculines.
           · Testosterona C19H28O2 : principal hormona androgènica i intervé en la formació d'espermatozoides.
Testosterone-from-xtal-3D-balls.png