Colecalciferol

Colecalciferol o Vitamina D

Propietats

Fórmula molecular: C27H44O

Massa molar: 384.64 g / mol

Aparença: Cristalls blancs, similars agulles

Punt de fusió: 83-86 ° C

Punt d'ebullició: 496,4 ° C

   · Heterolípid insaponificable del grup dels esteroides.
   · Provitamina soluble en greixos.
   · Es pot obtenir de dues maneres:
          - Ingesta d'aliments.
          - Transformació de l'ergosterol quan reacciona amb la radiació solar.
   · El colecalciferol o vitamina D regula el pas d'ions de calci als ossos. 
   · Alguns l'anomenen vitamina del raquitisme, ja que la falta d'aquesta provoca la malaltia.

Àcid esteàric

ÀCID ESTEÀRIC CH3(CH2)16COOH

  
  - És un àcid gras saturat.
  - Té 18 àtoms de Carboni.
  - El podem trobar en olis i greixos animals i vegetals.
  - A temperatura ambient és sólid.
  - S'obté tractant els greixos animals amb aigua a alta pressió i temperatura i hidrogenació* dels olis vegetals.
- Té propietats tensoactives.
- S'utilitza per fer espelmes, sabons i cosmètics.

*Hidrogenació: procés químic en el qual els olis es transformen en greixos sólids mitjançant l'adicció d'hidrogen a altes pressions i temperatura.

Funcions del liti en els éssers vius

El liti té les seguents funcions en el cos: 
     - Regula el psiquisme i el sistema nervios.
     - Activa el transport a traves de membranes cel·lulars i estabilitza els neurotransmissors.
     - Podria tenir una acció de modulació de la síntesi de prostaglandines i d'algunes hormones.
     - Activador del metabolisme de carbohidrats i d'electròlits.
     - Protector del sistema immunitari.
     - S'ha suggerit una correlació entre dietes riques en liti i menor incidència de malalties coronàries

Funcions del clor en els éssers vius

Es calcula que hi hagui uns 75 grams de clor, dels quals un 30% del total es troba als ossos. Es troba tot fora de les cèl·lules, al plasma.
El clor entra en l'organisme per la sal i s'ha de consumir d'1 a 2g/dia. També per la llet de cabra, el peix, etc.
· Propietats:
     - Junt amb el sodi forma el clorur de sodi (NaCl) i manté la pressió  osmótica l'equilibri àcid-base.
     - Forma part de la secreció gàstrica formant el àcid clrohídric (HCl).
     - Neteja el cos, expel·leix deixalles, refresca, purifica i desinfecta.

El métode científic

- Observació:
L'observador descobreix algun aspecte que desconeix i es fa una pregunta de la que es desconeix la resposta i ha arribat al plantejament d'un problema.


- Formulació d'una hipòtesi:
Es plantegen respostes al problema i es selecciona una capaç d'explicar el problema.

- Experimentació:
Es duen a terme experiments per confirmar o descartar l'hipòtesis. Han d'estar ben disenayts per poder fer-ho en qualsevol moment i lloc.
En el medi natural trobam el treball de camp, que consisteix en agafar mostres.
En el disseny dels experiments hi ha una variable independet que el investigador controla i la variable dependent que varia depenent de l'anterior.



- Anàlisi de resultats:
Es treballa sobre els resultats obtinguts i es compara amb els resultats que es podria esperar si fora cert.

- Conclusions i establiments de lleis científiques:
Si dona una hipòtesi errònia es torna a plantellar una altra. Quan una hipòtesi es repetida es procedeix a enunciar una teoria o un model de funcionament.

Árees de la biologia

BIOLOGIA
     - Anatomia: Estructura dels éssers vius.
          · Sistemàtica (cos dividit en sistemes i aparells)
          · Regional (dividit en regions grans)
          · Topogràfica (dividit en regions petites) 
          · Fisiológica (sistemes i aparells)
          · de Superficie (accidents)
          · Aplicada (aplicació dels coneixements anatómics de distintes especialitats)
     
     - Biofísica: Processos físics als éssers vius.
          · Biomecànica (moviment)
          · Bioacústica (so, disperció i recepció)
          · Motors mol·leculars (origen moviment)
          · Comunicació mol·lecular (transmisió i recepció d'informació per mol·lécules)
          · Divisió cel·lular (cicle)

     - Bioquímica: Processos químics i composició dels éssers vius.
          · Estructural (estructura dels composts)
          · Regulació del metabolisme (estudi global i integral)
          · Cel·lular (processos de la cèl·lula)
          · Clínica (situacions patológiques)

     - Botànica: Organismes vegetals.
          · Morfologia interna i externa (caràcters interns i externs)
          · Fisiologia vegetal (funcions de les plantes)
          · Embriologia vegetal (desenvolupament de les plantes)
          · Ecologia vegetal (relacio entre plantes i medi ambient)
          · Sistemàtica vegetal (classificació i distribució de les plantes)
          · Paleontologia vegetal (vida vegetal en èpoques passades)
          · Geografia botànica (distribució vegetal sobre la Terra)
          · Patologia vegetal (malalties vegetals)

     - Citologia: Estudi de les cèl·lules.

     - Ecologia: Relació entre els éssers vius i el seu medi.
          · Ecologia microbiana (microorganismes)
          · Biogeografia (distribució dels éssers vius sobre la Terra)
          · Ecologia matemàtica (aplicació dels teoremes i mètodes matemàtics als problemes de la relació dels éssers vius amb el seu medi)
          · Ecologia urbana (interrelació entre habitants d'una aglomeració urbana i les interaccions amb el medi)
          · Ecologia del comportament (conducta animal)
          · Ecologia del paisatge (paisatges)
          · Ecologia de la recreacció (relacions ecológiques entre els éssers humans i la natura)

     - Embriologia: Desenvolupament dels embrions.
          · Embriologia comparada (compara embrions d'éssers vius)
          · Embriologia química (bases químiques del desenvolupament ortogénic)
          · Embriologia moderna 

     - Etologia: Comportament animal en el seu medi.

     - Filogènia: Historia del desenvolupament evolutiu.

     - Fisiologia: Funcions dels éssers vius.
          · Vegetal i animal (dins aquesta està l'humana)
   
     - Genètica: Herència dels caràcters biològics.
          · Mendeliana (cromosomes i gens)
          · Quantitativa (impacte de gens sobre el fenotip)
          · Molecular (ADN)
        · Evolutiva i de poblacions (evolució i comportament de gens en una població)

     - Histologia: Estructura i funció dels teixits.

     - Immunologia: Sistema immunitari.
          · Immunitat humoral i cel·lular (mecanisme d'immunitat)
          · Immunologia clàssica (relació entre els sistemes corporals, patògens i immunitat)
          · Immunologia clínica (malalties causades pels trastorns del sistema immunitari)

     - Microbiologia: Organismes microscòpics.
          · Bacteriologia: (bacteris, arqueobacteris).
          · Virologia (virus)
          · Micologia (fongs).
          · Parasitologia (paràsits)
          · Protistología (protistas)
          · Micropaleontologia (microfòssils)
          · Palinologia (pol·len i espores)
          · Ficologia (algues i microalgues)
          · Protozoología (protozous)
          · Micobacteriologia (gènere Mycobacterium)


     - Morfologia: Forma i origen de les estructures dels éssers vius.
          · Descriptiva (descripció i comparació de les formes orgàniques)
          · Teòrica (constriccions morfològiques)
          · Funcional (forma orgànica i les característiques en relació amb la funció)
          · Evolutiva (història de la forma orgànica)

     - Organografia: Estructura i funcions dels òrgans.

     - Paleontologia: Estudi del passat sobre la Terra.
          · Paleobiologia (organismes del passat)
          · Tafonomia (processos de fossilització i formació de jaciments de fòssils)
          · Biocronologia (edat de les entitats paleobiológicas, ordenació temporal i datació d'esdeveniments biòtics del passat)

     - Sistemàtica: Classificació segons la história evolutiva.

     - Taxonomia: Ordena la diversitat biológica.

     - Virologia: Virus.

     - Zoologia: Organismes animals.
          · Entomologia (insectes)
          · Helmintología (cucs o helmints)
          · Herpetologia (amfibis i rèptils)
          · Ictiologia (peixos)
          · Malacologia (mol·luscs)
          · Mastozoología (mamífers)
          · Ornitologia (aus)

Benvinguts!

Hola a tothom!

Hem tornat un altre any al blog. S'han acabats les vacances, començarem 2n de batxillerat i penjaré cosas molt interesants. 

Convergència entre dues plaques oceàniques

Es dona quan la litosfera oceànica es va refredant i engruixint a mesura que s'allunya de la dorsal, la subsidència tèrmica en provoca la ruptura i la subducció espontània. Aquesta ruptura es produeix a una certa distància del continent i s'estableix una subducció de litosfera oceànica sota litosfera oceànica. 

   (Per exemple: placa del Pacífic).

Aquestes zones presenten les característiques següents:

  · La placa subduent s'enfonsa amb gran inclinació.

  · Si hi ha gran magnetisme es formen illes volcàniques o arc d'illes. 
  · L'erosió tectònica: és quan el fregament arranca trossos de l'encavalgament.
  · Quan entra en el mantell sublitosfèric, l'escorça es fusiona amb el materials més facils de fondre. Aquesta fusió alimenta les cambres magmàtiques, que es on s'emmagatzema el magma.
  · La pressió no és molt gran, fet que determina dues característiques:
        - Sediments subduïts fàcilment i sense forma de prisma d'acreció*.
        - Forma una fossa oceànica profunda. 

*Prisma d'acreció:

Gran acumulació de

sediments en la zona 

de subducció.

Capes de la Terra

- Escorça: capa que forma el fons dels oceans i la que constitueix els continents.

        · Escorça oceànica: composta per basalt. Aquesta escorça prop dels continents pot tindre milers de metres de gruix, però cap al centre de l'oceà pot ser escassa o no n'hi ha.

            · Escorça continental: constituïda per granit.

- Mantell: composició més homogènia que l'escorça. Components principals olivina i piroxé.

La densitat no és homogènia, a uns 670km la pressió és tan gran que els minerals adquireixen una estructura més compacta. Aquest canvi abrupte constitueix a la discontinuïtat de Repetti i separa el mantell superior de l'inferior.

- Nucli o endosfera: és metàl·lic, de ferro, el nucli extern està a més de 3000ºC i a una pressió de diversos milions d’atmosferes. La base del nucli es troba 1000ºC més calent que la part superior, aquesta diferència provoca violents corrents de convecció.

Els àtoms de ferro estan ionitzats, per això les càrregues positives i negatives són arrossegades circularment formant un camp magnètic.

- Capa D": en la discontinuïtat de Gutemberg, en el contacte entre el mantell rocós i el nucli líquid, la Tª arriba a ser de 3000ºC. En aquesta zona els estudis sísmics informen de la presència d'una capa de 100 a 400 km de gruix: la capa D".

La capa D" pot estar formada per les restes més denses del mantell. La gran densitat del nucli extern permet que aquestes restes suren. Aquesta capa no és una simple acumulació passiva de runes denses. Els materials que la formen són arrossegats per corrents de convecció.

- Litosfera: capa rígida formada per la part més superficial del mantell superior i l’escorça.

La litosfera forma dues plaques :

· Plaques litosfèriques oceàniques: estan formades per escorça oceànica basàltica i uns pocs quilòmetres del mantell superior peridotític.

· Plaques litosfèriques continentals: compostes per escorça continental granítica i una porció de mantell peridotític.

- Astenosfera: zona de baixa rigidesa situada a uns 100 km de profunditat on la velocitat de les ones sísmiques decreix i delata. És un nivell heterogeni que s’observa només en algunes zones del globus terrestre.

- Magnetisme romanent: algunes roques contenen magnetita, un òxid de ferro que pot quedar imantat per la presència del camp magnètic terrestre. La roca conserva així un magnetisme romanent. Els microcristalls dels minerals es comporten com si foren brúixoles que, quan solidifica la lava, es queden orientades cap al nord magnètic.

L’estudi del paleomagnetisme (del magnetisme romanent) de roques antigues, permet veure que el camp magnètic ha passat per èpoques en què fins quasi ha desaparegut i ha invertit la polaritat. Aquestes inversions del camp magnètic no són predictibles.