- Escorça: capa que forma el fons dels oceans i la que constitueix els continents.
· Escorça oceànica: composta per basalt. Aquesta escorça prop dels continents pot tindre milers de metres de gruix, però cap al centre de l'oceà pot ser escassa o no n'hi ha.
· Escorça continental: constituïda per granit.
- Mantell: composició més homogènia que l'escorça. Components principals olivina i piroxé.
La densitat no és homogènia, a uns 670km la pressió és tan gran que els minerals adquireixen una estructura més compacta. Aquest canvi abrupte constitueix a la discontinuïtat de Repetti i separa el mantell superior de l'inferior.
- Nucli o endosfera: és metàl·lic, de ferro, el nucli extern està a més de 3000ºC i a una pressió de diversos milions d’atmosferes. La base del nucli es troba 1000ºC més calent que la part superior, aquesta diferència provoca violents corrents de convecció.
Els àtoms de ferro estan ionitzats, per això les càrregues positives i negatives són arrossegades circularment formant un camp magnètic.
- Capa D": en la discontinuïtat de Gutemberg, en el contacte entre el mantell rocós i el nucli líquid, la Tª arriba a ser de 3000ºC. En aquesta zona els estudis sísmics informen de la presència d'una capa de 100 a 400 km de gruix: la capa D".
La capa D" pot estar formada per les restes més denses del mantell. La gran densitat del nucli extern permet que aquestes restes suren. Aquesta capa no és una simple acumulació passiva de runes denses. Els materials que la formen són arrossegats per corrents de convecció.
- Litosfera: capa rígida formada per la part més superficial del mantell superior i l’escorça.
La litosfera forma dues plaques :
· Plaques litosfèriques oceàniques: estan formades per escorça oceànica basàltica i uns pocs quilòmetres del mantell superior peridotític.
· Plaques litosfèriques continentals: compostes per escorça continental granítica i una porció de mantell peridotític.
- Astenosfera: zona de baixa rigidesa situada a uns 100 km de profunditat on la velocitat de les ones sísmiques decreix i delata. És un nivell heterogeni que s’observa només en algunes zones del globus terrestre.
- Magnetisme romanent: algunes roques contenen magnetita, un òxid de ferro que pot quedar imantat per la presència del camp magnètic terrestre. La roca conserva així un magnetisme romanent. Els microcristalls dels minerals es comporten com si foren brúixoles que, quan solidifica la lava, es queden orientades cap al nord magnètic.
L’estudi del paleomagnetisme (del magnetisme romanent) de roques antigues, permet veure que el camp magnètic ha passat per èpoques en què fins quasi ha desaparegut i ha invertit la polaritat. Aquestes inversions del camp magnètic no són predictibles.
